La llegenda

Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològiques.

Generalment, les llegendes es relacionen amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d'un centre d'interès: protagonista, esdeveniment... Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen.

 Als Piriuneus hi ha una llegenda que tot habitant ha de coneixer, la Llegenda dels minairons o menairons.





La llegenda pot variar una mica, segons l'indret en el qual es explicat, una de les més conegudes és la següent:

 Conte la llegenda que un dia l'amo de Cal Feu de La Guàrdia anava cap a Organyà per la Collada del Pillat, amb el seu mosso. Quan va arribar a l'Arreposador, l'amo es va adonar que s'havia deixat a casa el Canut dels Manairons, aquells sers petits i valents que es cullen d'una planta la Nit de San Joan, sempre que sigui lluna vella.

- Ton, has de tornar a casa i dir-li a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però, sobre tot, no l'obris per res del món.

El mosso va complir l'encàrrec, però no se'n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i a l'instant una ràcula de Manairons van sortir del canut afal.lairats, demanant-li feina i més feina:
- Atartereu rocs, tants com pogueu!, els va manar el Ton, sorprès i esverat
Quan li va semblar que els Manairons en començaven a fer un gra massa els va fer tornar al canut, que si no....

En aquestes terres, quan a una Casa els van be les coses, els altres diuen d'ells que "han trobat el Canut dels Manairons"

D'Aquests tarters no s'ha pogut determinar l'origen. Alguns experts apunten a una formació glacial, mentre que altres s'inclinen per la mà de l'home i serien vestigis d'una cultura megalítica. Ara per ara, però, els tarters de la Guàrdia continuen essent un misteri.







Però no sol son uns "follets" el minairons també ens ajuden a cuidar la nostra terra.