El Nadal és dels nens

Aquests dies vas pel carrer i pots observar als nens com estan il·lusionats, com aquests escriuen la primera carta al Pare Noel, o com observen bocavadats les llums de Nadal.
A la meva ciutat o petit poble, les llums ja veren ser iluminades, les van iluminar uns essers molt estimats, aquets esser són els Minairons, si senyors els essers petits de les montanyes, cada any ens venen a fer la mateixa visita. Ens fan dues visites, i les dues són per Nadal, la primea de tota per la iluminda i l'última va dirigida als més petits de la casa, ja que ens ajuden a fer cagar el Tió del poble.
El Tió de la Seu és especial, és un Tió que ja l'havia fet cagar el meu germà, el meu pare,i fins i tot el meu padrí. Nois el Nadal ja està aqui.

Avui he rebut una trucada inesperada, el meu cosí m'ha trucat i m'ha informat que ja està alimentan el seu tio i que el té ben tapat amb una manta. M'ha dit que ahi per sorpresa el Tió li va donar una xocolatina, la qual és va trobar per sorpres a l'arribada de l'escola.
M'ha informat i ha destacat que ahi a la seva escola van rebre la carta, una carta que ja quan jo era ben petita esperava amb moltes ganes, aquella carta deia" Estimats nens i nenes de l'escola, com ja he vist aquest any us heu portat molt i molt bé, com ha de ser. Doncs bé la propera setmana rebreu una visita molt especial. Atentament Noel." el meu cosí està molt content  i m'ha dit que ha comprat una bufanda per el Pare Noel, perquè segons ell:allà on viu i fa molt i molt fred.
No solament espera el Pare Nada sinò que ja m'ha informat que la carta als Reis d'orient està enllestida i que els vindra a rebre a casa meva.

Aquest fet m'ha fet memòria de la meva etapa Nadalenca com a infant, aquells temps eren ben diferents, recordo la nit de la cagada de Tió la mateixa nit de l'arribada del Pare Noel, o la nit més important que s'iniciava anant a veure els Reis d'orient i entregant la meva carta, que com cada any començava "Estimats Reis d'orient aquest any he estat una bona nena" i la nit finalitzava deixant tres gots de llet i unes quantes galetes i no podia faltar l'aigua i la palla per els camells, que aquella nit tenien i tenen molta feina.
L'endemà al mati era especial i així conntinua, obrin els regals i avui eb dia observant com els més petits de la casa següeixen els teus pasos i obren els regals amb gran alegria.

Bon Nadal a tots i disfruteu d'aquestes festes.

Marató

Una setmana i arriba, el dia 18 de decembre tots davant TV3.
Aquest any va per aquelles persones que gràcies a elles s'han pogut salvar una vida, jo només puc dir-ho GRACIES, jo he viscut un cas de ben aprop, gràcies a un jove el meu avi va poder recuperar la vista. Una vida, en pot salvar sis, hem de lluitar i ajudar.
La cançó, és única i ens transmet moltes coses, us convido a escoltar-la. 

Nadal

A pocs dies de Nadal a casa arriba un inquilí molt estimat, el nostre Tió de Nadal, com cada any es troba al costat de la nostra llar de foc i ben tapat amb la manta del Barça i com no pot faltar les mandarines que és menja cada nit.
El Tió de Nadal és un dels elements de la Mitologia Catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Malgrat les múltiples variants, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal , i es col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.
La tradició diu que pels volts del dia de la Puríssima, és comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animal de peu rodó, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodo, fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen un aliments o uns altres
El Tió es fa cagar per la vigila de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar hi ha qui poda el Tió una estona abans de fer-lo cagar.

Alexander Neill

Alexandre Sutherland Neill va ésser un pedagog escocès, el qual, desprès d'un breu parèntesi periodístic, començà la seva activitat docent als 31 anys.


El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir e dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.

La Seu d'Urgell

Recordant amb nostàlgia les terres Pirinenques, si senyors aquest cap de setmana la passem a la capital.

 Trobem a faltar aquells esmorzars de dissabte a amb la família al bar “Plana”  aquelles horetes de mati amb la mare caminant pel mercat aquelles trobades pel carrer amb la gent del poble, quina diferencia entre el nord i el nord-oest del país.

Pensarem que aquelles tardes de “xurros i xocolata calenta” a la vora de llar de foc i l’olor de fusta cremada i les espurnes del foc saltant, les retrobarem a les nostres hores d’estudi del Nadal.

La neu, mira des de el balco de casa teva i veure que el cel és fica blanc i notes que allò és senyal que aviat caurà la primera nevada, no té preu. Veus que neva, agafes les botes de muntanya,  l’anorac, el guants,  obres la porta i la neu et comença a caure a la cara, veus el nens fent els ninots que feies tu fa un parell d’anys, i recordes les tardes que passaves a la terrassa de casa jugant amb el teu germà i la neu. 

La llum de nadal i la màgia dels pirineus i sobretot els menairons estan apunt d’arribar. Això és viure als Pirineus i sobretot viure a la Seu d'Urgell

Debat

Avui hem fet el primer debat ha estat molt enriquidor. La reflexió que jo he fet, es que si molt bé l'Anglès, el castellà són unes llengües molt importants però tenim la sort de tenir una llengua propia EL CATALÀ i no ens en  podem oblidar, el Català és la marca és la nostra marca.


 Actualment el català està amenaçat, ja que el tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix el dictat del Tribunal Suprem i va llançar un ultimàtum a la Generalitat per convertir el castellà també en llengua vehicular.

Tothom coneix la campanya “Dona corda al català” que la Generalitat anunciava per tot arreu, en principi dirigit als nouvinguts.  Avui en dia crec en aquest lema, i hem de potenciar el català.

William Heard Kilpatrick

William Heard Kilpatrick (1871-1965) va ser un pedagog col·laborador de John Dewey, les idees del qual portà a la pràctica a la universitat de Columbia, a Nova York.
En les seves experiències destaca el mètode de projectes (project method), procediment que s'havia aplicat a l'agricultura però que Kilpatrick generalitzà com a mètode educatiu.