La Seu d'Urgell

Recordant amb nostàlgia les terres Pirinenques, si senyors aquest cap de setmana la passem a la capital.

 Trobem a faltar aquells esmorzars de dissabte a amb la família al bar “Plana”  aquelles horetes de mati amb la mare caminant pel mercat aquelles trobades pel carrer amb la gent del poble, quina diferencia entre el nord i el nord-oest del país.

Pensarem que aquelles tardes de “xurros i xocolata calenta” a la vora de llar de foc i l’olor de fusta cremada i les espurnes del foc saltant, les retrobarem a les nostres hores d’estudi del Nadal.

La neu, mira des de el balco de casa teva i veure que el cel és fica blanc i notes que allò és senyal que aviat caurà la primera nevada, no té preu. Veus que neva, agafes les botes de muntanya,  l’anorac, el guants,  obres la porta i la neu et comença a caure a la cara, veus el nens fent els ninots que feies tu fa un parell d’anys, i recordes les tardes que passaves a la terrassa de casa jugant amb el teu germà i la neu. 

La llum de nadal i la màgia dels pirineus i sobretot els menairons estan apunt d’arribar. Això és viure als Pirineus i sobretot viure a la Seu d'Urgell