Debat

Avui hem fet el primer debat ha estat molt enriquidor. La reflexió que jo he fet, es que si molt bé l'Anglès, el castellà són unes llengües molt importants però tenim la sort de tenir una llengua propia EL CATALÀ i no ens en  podem oblidar, el Català és la marca és la nostra marca.


 Actualment el català està amenaçat, ja que el tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix el dictat del Tribunal Suprem i va llançar un ultimàtum a la Generalitat per convertir el castellà també en llengua vehicular.

Tothom coneix la campanya “Dona corda al català” que la Generalitat anunciava per tot arreu, en principi dirigit als nouvinguts.  Avui en dia crec en aquest lema, i hem de potenciar el català.

William Heard Kilpatrick

William Heard Kilpatrick (1871-1965) va ser un pedagog col·laborador de John Dewey, les idees del qual portà a la pràctica a la universitat de Columbia, a Nova York.
En les seves experiències destaca el mètode de projectes (project method), procediment que s'havia aplicat a l'agricultura però que Kilpatrick generalitzà com a mètode educatiu.

Ovide Decroly

Ovide Decroly  va ésser un metge i psicopedagog belga.
Estudià Medicina a Gant i amplià els seus estudis a Berlín i París.
Va començar la seua activitat professional amb nens retardats mentals i el 1907 inclogué en el seu camp d'acció els infants psíquicament normals a l'École de l'Ermitage.
Decroly és un pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna. Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.
La seua influència ha estat determinant tant al seu país com a la resta del món.





A continuació deixo un video on s'explica la vida de Decroly.

Escola Jacint Verdaguer

Durant dos dies he tingut la sort de compartir una gran experiència, al costat de la Marta i el nostre padrí l'Albert. La nostra escola es Jacint Verdaguer.  Aquesta escola, ha estat el nostre primer contacte amb l'educació, ha estat una experiència molt enriquidora. Hem tingut contacte amb el Jordi, un professor que li agrada el que fa, per a ell ensenyar és una veritable vocació. 

El Jordi és una persona que no perd l'espeança, un altre mestra ja l'hauria perdut, ell confia amb els seus alumnes. La seva classe té una mijta de 3'30 i és una classe molt conflictiva, però el Jordi no els abandona els ajuda i els intenta canviar.

El poster

John Dewey

John Dewey (1859-1952) va ésser un filòsof i pedagog nord-americà. En la línia pragmàtica de William James i el seu mètode, la filosofia de Dewey és una aplicació del mètode científic a la filosofia. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. 

 Les seves concepcions sobre sociabilització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova. 

Escola Municipal Arc Iris

La meva escola ha visitar és l'escola Arc Iris, aquesta escola és una escola municipal. Aquesta éscola es troba al carrer Arc de Sant Martí.
L'Escola Arc Iris és un centre públic que pertany a la xarxa municipal d'educació infantil i primària.
 
És una escola d'arrels històriques, en contínua innovació pedagògica i amb un caràcter propi basat en una línia que dóna cohesió a l'educació dels nostres alumnes i que té molt en compte la formació humana. 

El Projecte Educatiu contempla els trets d’identitat que defineixen les línies estratègiques de l’Escola

L’escola municipal Arc Iris:

- És una escola acollidora, familiar i propera.
- Vetlla per la formació integral de la persona.
- És una escola potenciadora dels llenguatges: verbal, corporal, científic, musical i visual i plàstic.
- Està immersa en un entorn natural ric i variat, el qual estimula i determina en gran manera la pràctica educativa.
- És una escola innovadora.
- És cohesionadora, ja que transmet un sentiment de pertinença al nostre país.
- És una escola inclusiva, ja que atenem a tot l’alumnat respectant les seves diferències i les seves necessitats.
- És una escola sensible als esdeveniments de caire científic, social o cultural i pedagògic del nostre entorn.
- És una escola participativa.   

Maria Montessori

Va néixer a Chiaravalle, una província d’Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870. Quan tenia 12 anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació. Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra – de fet, l'única sortida oberta a dones – ella opta per estudiar medicina, pel que haurà de passar per nombroses dificultats de caire econòmic i social. Tot i així, als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metge. Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.
Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nins amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals.

Cal tenir en compte que, Maria Montessori, va rebre la seva primera formació com a metgessa i que fou a partir d'aquí que va anar aproximant-se progressivament cap a la pedagogia. De fet, el pensament de l'època està marcat per un fort positivisme, el canvi de segle XIX al XX ve protagonitzat per la fe en la raó i aquest fet no deixa de condicionar les aportacions que aquesta metgessa convertida a educadora ha fet al pensament pedagògic modern.

 Montessori planteja que el treball dels nins difereix radicalment del dels adults. La diferència es troba en la ubicació de la finalitat d'aquest treball. Mentre l'adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nens no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa; pel que el treball durant el creixement és principalment individual, no pot haver-hi col·laboració. El treball dels petits és una forma d'experimentar amb l'entorn, de poder assimilar les regles del món, de trobar els seus recursos; per aquest motiu també, els petits tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra, sense que sembli importar-los si amb ell ja han respost la finalitat externa de la seva acció.

Alexandre Jollien

L'últim llibre que hem llegit ha estat, Elogi de la feblesa, de Alexandre Jollien. 

Alexandre Jollien actualment estudia filosofia a la Universitat de Friburg. Ha estat guardonat per l'Acadèmia francesa amb el Premio Mottart d'ajuda a la creació literària i el Premio Motyon de literatura i filosofia. "Elogi de la feblesa" va ser la seva primera obra i ha estat tot un èxit al nostre país.
Alexandre és un jove amb paràlisi cerebral, els pares del qual van creure que el seu futur passava per un internat d'educació especial on va viure reclós i en un món allunyat de la realitat. Als seus primers anys com a estudiant intern el van marcar les monòtones teràpies i la seva rutina diària en la que altres decidien i cap dels seus actes requeria una motivació o decisió prèvia però ell mai va tenir una «sensació de ruptura» a l'entrar en l'internat.
 Arribada a l'adolescència, després de molts «sortides a l'exterior», fora de les quatre parets de l'internat, va sentir la necessitat de prendre les regnes de la seva vida i escrutar quant li envoltava. Es va matricular en una escola normal i no va deixar de rebre estímuls.

Va aprendre a deixar-se impressionar i a prendre's la vida com una aventura, sense venir-se baix ni un minut. En aquesta nova etapa els llibres es van convertir en fidels animals de companyia. Va llegir molt «per a entendre millor un poc tot». Es va lliurar a la filosofia, «a Sócrates, Nietzche i Pascal sobretot. Ells m'han aportat tant com els amics que he anat fent amb els anys»
Alguns d'aquests també són disminuïts psíquics com ell però Alexandre prefereix «veure'ls poc per a afavorir la integració. Encara queda molt per fer. La majoria de la gent segueix veient-nos diferents», assegura. Però aquest jove suís s'ha proposat eradicar aquest pensament majoritari i demostrar mitjançant el seu exemple que «cada persona és única. Amb les seves més i les seves menys però irrepetible. A ningú se li pot prejutjar per culpa d'una disminució i negar les seves múltiples capacitats»

Ningu no potser menysprear una persona amb alguna discapacitat, però al finalitzar la lectura del llibre puc dir que el passat no es pot canviar però gràcies a  L’elogi a la feblesa intentaré ajudar, compartir i fer tot el possible per normalitzar els discapacitats en la nostra societat ja que com diu Alexandre Jollien : hi ha somriures que fereixen hi ha compliments que maten.

La meva escola.

Aquesta setmana hem conegut l'alumne de tercer, de la nostre mateixa carrera, que ens portarà dos dies a fer pràctiques amb ell. A la Marta i a mi ens ha tocat l’escola Jacint Verdaguer. Tinc moltes ganes de poder estar en una classe d’educació primària, ja que ha passat molt temps des de el meu pas per primària.  
Ja anirè explican com ha anat la meva experiencia.
Aquí us deixo la pàgina web de la meva escola.

http://agora.xtec.cat/ceip-mcinto-verdaguer/intranet/

Jean-Jacques Rousseau

En el següent video se'ns mostra la vida i l'obra del gran   Jean-Jacques Rousseau. 

Una de les parts, que més m'han cridat l'atenció de la seva obra, és la seva llibertat, la llibertat que hem de donar al nen, el nen ha de ser lliure, ha de jugar, ha de crear i ha de descobrir. Rosseau no diu que prohibim sinò que hem d'evitar que el nen fagi certes coses. El nen ha de veure la nostra autoritat, ha de ser lliure de manera controlada.

Una nova Benvinguda.

Avui miran el Bloc, he vist la benvinguda que vaig ficar, i sinceramen no  m'agrada. He decidit fer-ne una altra encara que el bloc està rodant.

Hola, no és una forma molt normal de començar un bloc, però no tinc el gust de saber qui sera la persona que llegira el meu bloc. Sóc una estudian d'educació primària i tinc 19 anys. La meva vida és ben simple, gens complicada. Avui, ara mateix, ja és de nit i això em fa reflexionar, el meu bloc tractara al final de ser una gran i enorme família.